La Verónica Da Silva als campaments.

Dotze dies vivint una altra realitat.

147mil persones Saharauis refugiades en uns campaments des de fa 42 anys a la espera d’un referendum que els hi torni la seva terra.

Un lloc sense aigua, sense feina, sense ingresos. On les families viuen gracies a ajudes humanitaries.

Nens i nenes que necesiten una educació, una població que necessita asistència sanitaria.
I una infinitat de coses i sentiments que em guardo per mi i per el meu creixement personal.

Me’n porto la humilitat de les persones, la força, la unió que hi ha entre elles.
Me’n porto a una familia que m’ha acollit amb els braços oberts i m’ha donat molt més del que em podia imaginar.

I també me’n porto a un gran grup de persones que m’han acompanyat en aquesta experiència.

No és un adeu, és un fins aviat. 
CHUCRAN SAHARA.

Verónica Da Silva Pinto

Ús de galetes

Aquest lloc web fa servir galetes per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de galetes ACEPTAR

Aviso de cookies